JOAN FUSTER, 'ÈTNIA' I NACIÓ
Alfons Quintà, 17/07/03
J ean-Loup Amselle i Elikia M'Bodolo són dos grans estudiosos que, n'estic segur, compartirien els criteris que estic exposant sobre l'organització creada per Mitterrand SOS Racisme.
Crec que els faria fàstic la posició d'aquesta, expressada precisament a Catalunya, d'"exigir" que els polítics "abandonin els discursos que exploten el fet identitari". Ells, és clar, establirien la diferència entre "explotació" i exposició o debat?
En tot cas, els dos bons autors esmentats entren en el fons de la qüestió. Ells saben usar la intel·ligència i el coneixement. Exposen l'aparició molt tardana a França (1896) de la paraula ètnia i expliquen un criteri fonamental: "Convenia definir les societats ameríndies [en el meu vocabulari: les nacions originàries americanes], africanes i asiàtiques com unes altres i diferents de les nostres, prenent-los aquelles coses per les quals elles podien participar d'humanitat comuna".
Afegeixen: "Aquesta qualitat (ser només ètniques), que les convertiria en dissemblants i inferiors a les nostres pròpies societats (és a dir els Estats nació europeus), és ben evidentment la historicitat, i en aquest sentit les nocions d'ètnia i de tribu estan lligades a les altres distincions per les quals s'efectua la gran separació entre antropologia i sociologia: societat sense història o bé societat amb història, així com societat preindustrial o bé societat industrial i també entre comunitat i societat" (és a dir una comunitat d'estructura moderna).
Som davant una qüestió de noms, per usar la magnífica expressió (i títol d'un seu llibre) de Joan Fuster. No és gens banal, ans tot al contrari. S'ha manifestat en l'ús reductor del mot ètnia, atribuït a les nacions basca i catalana, per part de la púrria espanyolista de l'entorn del PP i també per la púrria antiglobalització, generosament emparada amb diner públic per Joan Clos. Aquells que divinitzen, quan els convé, la Constitució espanyola, haurien de tenir el pudor de respectar el mot mínim de nacionalitat. Però, ai las, prové de nació i això no s'ho poden empassar. S'han tret la màscara.
No és cap atzar que una fundació instrumental del SOS Racisme d'aquí tingui per nom Etnòpolis. S'entén. Jo vaig ser amic de Joan Fuster i ningú em pot rectificar si dic que no tinc cap dubte respecte a què en pensaria, d'aquesta qüestió de noms. Tanmateix i incomprensiblement, en aquella fundació hi ha alguna persona que no és d'extrema esquerra, ni anticatalanista. Segur que ells i la seva consciència ho entenen. Jo només sé que l'infern i el comunisme estan decorats amb excel·lents intencions.
11:34:53 AM 
|
|
